Select Page

Història dels falcons

MIG SEGLE DE FAIXA BLAVA

El documental del 50è aniversari dels Falcons de Vilanova i la Geltrú

Breu recorregut per la història dels falcons a tot el territori

Els Falcons som una manifestació de cultura tradicional i popular catalana que consisteix en la construcció i execució de figures humanes.

Les primeres colles que van aparèixer a Catalunya a inicis del segle XX, van tenir com a referència el Sokol, organització gimnàstica creada el 1862 a Txecoslovàquia de caràcter marcadament educatiu i cultural.

Tot i que l’arribada a Catalunya del Sokol (que traduït al català vol dir falcó) es dóna al llarg del primer terç del segle XX de la mà de determinats sectors nacionalistes catalans lligats a moviments catòlics, són diverses i de ideologia ben diferent les associacions culturals que el prengueren com a model (Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, Palestra, Federació de Joves Cristians de Catalunya, etc.).

Després de la guerra civil, la majoria d’entitats de caire social van desaparèixer i amb elles els grups de Falcons. Només el grup de Sant Vicenç dels Horts va continuar actiu i això fou fonamental per a la supervivència del fet falconer a Catalunyacontribuint a la creació, l’any 1942, del grup de Llorenç del Penedès. Un any després es fundà el grup de Falcons d’Ivars d’Urgell i mentre que els grups de Sant Vicenç dels Horts i de Llorenç del Penedès seguiren la manera de fer de la federació, els Falcons d’Ivars d’Urgell es caracteritzaren per un cert distanciament de la disciplina tradicional. Però no va ser fins l’any 1959, amb la fundació dels Falcons de Vilafranca, que es va presentar una variant fonamental dintre el fet falconer allunyant-se definitivament del caràcter gimnàstic dels grups fundacionals.

A la dècada dels setanta naixeren noves colles: l’any 1972, Falcons de Vilanova i la Geltrú; l’any 1973, Falcons de Sitges; l’any 1975, Falcons de Cubelles i l’any 1979, Falcons de la Ràpita, seguint, fonamentalment, el model vilafranquí. No totes aquestes colles han aconseguit sobreviure i tot i que moltes han plegat, n’han aparegut d’altres: l’any 1986 apareix una colla a Ascó, l’any 1988 als Monjos, el 1992 a Sant Sadurní d’Anoia i el 1996 a Puigdàlber, creades, en la majoria de casos, per antics membres de les colles de Vilanova, de la Ràpita o de Vilafranca.

Cal, per altra banda, destacar la definitiva implantació del fet falconer a l’àrea del Penedès i el pes específic que alguns dels elements culturals més arrelats de la zona, com ara els castells, han tingut sobre les colles de falcons. Durant els anys seixanta i setanta s’ha produït la inclusió dels falcons dins l’àmbit festiu. En l’actualitat hi ha onze colles: Llorenç del PenedèsVilafranca del PenedèsPieraVilanova i la GeltrúBarcelonaCastellcirMallaRiberalVallbona d’AnoiaCapellades Vilanova d’Espolla. D’ençà de la seva introducció al Principat, els falcons han adoptat i adaptat formes diverses però mantenint un fil conductor que uneix les primeres manifestacions amb les colles actuals.

Els canvis conceptuals i pràctics adoptats per la majoria de les colles (pujar sense calçat, l’ús de la faixa i mocador, etc.) no són excloents amb els posicionaments més tradicionals (equipament esportiu més sobri, execució de figures i conjunts gimnàstics, etc.) sinó que es complementen.

Això, per tant, ens porta a parlar de dues vessants falconeres clarament diferenciades: per una banda la vessant gimnàstica o tradicional, que manté l’arrel original dels antics falcons; i per una altra banda la vessant moderna, en el que la incorporació de la faixa i pujar sense calçat són elements representatius.

Qualsevol formació o colla de Falcons es caracteritza per uns elements definitoris de la pròpia disciplina, entre els que destaquen una vestimenta estrictament blanca, composta per camisa o polo de color blanc i pantalons blancs.

La pròpia evolució dels Falcons ha fet que la majoria de les formacions hagin incorporat la faixa i mocador com a elements a la vestimenta però no són indispensables, donat que les formacions de caire més tradicional o original no en fan ús. Igualment passa amb el cinturó fosc, mitjons blancs i l’ús de calçat tipus victòria que encara mantenen únicament les formacions d’arrel tradicional.

Tot i mantenir una estètica comuna, cada formació es diferencia de les altres per tres elements:

L’escut identificatiu de cada colla que ha d’anar col·locat de manera visible en la part de davant de la camisa o polo.

El color de la faixa, sempre i quan la formació en faci ús.

El mocador, el color del qual sol anar lligat al color de la faixa.

El treball en equip, la disciplina, l’esforç, el valor, l’equilibri, la força, el seny, la superació, la creativitat i la integració, són valors que defineixen als Falcons i són els que volem transmetre.

T’agradaria ser  Falcó?